Per a en Maragall, el pujar a Nuria va ésser cosa fàcil...


Obra:El meu Joan Maragall (p. 15-16)
Municipi:Queralbs
Comarca:Ripollès

testing image

Per a en Maragall, el pujar a Nuria va ésser cosa fàcil i d'un goig profund però aciençat, mentre que l'exaltació d'en Soler i Miquel no tenia límits; en Ma­ragall m'explicava més tard els seus desmais i exclamacions davant l'espectacle del Salt del Sastre. En Soler era un altre fill de la plana; més encara, un home de la terra del vi, i li semblava un somni — i quin somni! — que la terra catalana — que ell coneixia només com una extensió de camps amb vinyes i oliveres — s'encinglarés fins allí dalt, amb uns altres colors i unes altres fragàncies, amb una altra gent, amb velles històries i tradicions i sobretot amb l'altre dialecte de la gent pirinenca. En Soler i Miquel es fonia de delícia, pujant pel camí; patia una espècie de mal de muntanya poètic, que en Maragall sentia també, però no tan intens com el del neuròtic d'en Soler, a qui havien d'aguantar perquè no fes bogeries. Més atemperat que el seu company, en Ma­ragall va rebre de retop les impressions d'en Soler i el van ajudar a ell, potser per la mateixa diferència de caràcter, a participar millor, segons la seva especial manera de sentir, de l'esperit de la muntanya.