Els monjos foren allotjats a les cel·les austeres...


Obra:Els Pirineus màgics (p. 192-193)
Municipi:Queralbs
Comarca:Ripollès

testing image

Els monjos foren allotjats a les cel·les austeres dels vells edificis que flanquejaven la plaça de l'ermita. L'ala dreta era l'edifici del Betlem. Enfront a l'ala es­querra, hi havia l'edifici de Loreto. Dessota d'aquesta construcció s'entrava, per uns escoberts baixos, a la botiga fonda del Pere, amb sentors de bacallà i de pernil tendre. Un cartell deia: "De vi, cansalada i pa, el Pere te'n vendrà". Davant de la botiga, els traginers descavalcaven dels muls que pujaven els romeus, les dones nou casades, endiumenjades amb gipons de seda i faldilles virolades, i brandons guarnits a la mà, les càrregues dels bots i les caixes dels queviures.

Amb l'arribada d'aquella trentena de monjos, l'aspecte del santuari es transformà en un cenobi de devoció. A la matinada, quan l'ermita encara era submergida en tenebres i se sentien bels febles matiners dels xais closos a les cabanes de l'entrada de la plaça, els monjos baixaven de les cel·les per entrar a l'er­mita a entonar el "Jam lucis orto sideri", que ressonava sota les voltes solitàries de l'esglesieta, amb suavitats i melopees d'orgue. Es cobrien els rostres amb les caputxes dels mantells negres rebatudes damunt dels ulls, temorosos de la llum del dia esvaïdes les tenebres. Tres hores més tard, quan descendien dels pics de les Nou Creus les primiceres lluïssors del dia que penetraven pel petit ull de bou de la façana, se succeïen les misses resades en els petits altars convertits en ruscs ascètics, mentre la campana cridava els romeus endormiscats.