Aquesta tarda hai anat al cambril...


Obra:La filla de la neu (p. 131-132)
Municipi:Queralbs
Comarca:Ripollès

testing image

14 de desembre de 1929

 

Aquesta tarda hai anat al cambril de la marededéu; tenia ganes de plorar. En sortir, l'Enric era a la porta del santuari; anava sol i m'ha vingut a trobar: Ahir la volia convidar a prendre un cafè, però se'n va anar molt de pressa... No sé quina cara hai fet jo, perquè no m'esperava el comentari, només he set capaç de contestar: Com que anava tan ben acompanyat... De seguida m'hai penedit d'haver-ho dit. I ell encara s'ha posat a riure, mira quina gràcia fa, que et trepitgin l'ull de poll. De seguida m'ha vingut el rampell de dir: No podia entretenir-me, m'esperava una persona. No m'ha sortit cap frase més maliciosa per tornar-m'hi.

Ell ha insistit: Puc convidar-la ara? Té una estona? Jo estic lliure, la meva cosina Elvira i la promesa de l'enginyer Luna ja han marxat.

La seva cosina Elvira! O sigui que m'he alterat per res. M'hauria arrencat els cabells. Em sembla que se'm deu haver notat. M'hai sentit ridícula per tots els pensaments que tinc des d'ahir! No m'explico per què m'ha fet perdre el son, per què em sento així, tan enfadada.

Al final, hai acceptat la invitació, per no penedir-me'n. Hem pres una xocolata al saló i ell ha estat molt amable.

Hauria de respirar alleugerida, però no és així. No me'l puc treure del cap. El vei somriure amb aquells ulls nets, i em cremo de pensar-hi. Per què em trasbalsa tant? Estic rara, com si m'haguessin cosit la vora del cor amb una màquina de cosir: tracatrac, tracatrac. Sento que dins meu es cou alguna cosa que no sé explicar i que res no tornarà a ser igual.