El vell pastor de Núria


Municipi:Queralbs
Comarca:Ripollès

testing image

El vell pastor de Núria

 

El cel és gris! Molt gris! La boira baixa

s'estimba cap ais gorgs; la neu ens faixa,

i l'herba emmalalteix.

Vailet! Tanca la porta,

s'ha acabat el bon temps, l'anyada és morta

l'hivern ens persegueix.

 

Digues adéu a les muntanyes santes,

als estanys encantats d'aigües serenes,

aixís, crida ben fort, que a les cascates

se'ls hi han glaçat les trenes.

 

Del vell Puigmal l'esplèndida congesta

guaita com baixa cap als rius gelats,

l'assota el torb, que aixeca la tempesta,

quan els portals de Núria són barrats.

 

No sents pels engorjats com ploren

les rosses goges tremolant de fred?...

Diu que cada any com cigalons, se'n moren

penjades pel brancam d'algun avet.

 

Fugim com fuig l'isard. La bella vida

se'ns ha esflorat com a l'estiu que ve;

tu, al maig vinent tindràs mes embranzida,

i, jo, qui sap, potser ja no hi seré.

 

Anem... anem baixant, que el llop udola

i al seu esglai tot el remat tremola...!

Però, i que trista que es queda la cabanya,

pel silenci emboirat de la muntanya!...

 

I al davallar els pastors per la clotada

comença a dalt als prats la gran nevada.