Ja n'hi havia prou...


Obra:Pilar Prim (p. 28-29 i 30)
Municipi:Planoles
Comarca:Ripollès

testing image

Ja n'hi havia prou, de contemplar durant una hora l'hipnotitzant espurneig dels pedacets de prades i rostolls que escalaven la meitat baixa de la llarga muntanya de davant, com de veure el bosc que espurnejava també en ses escarpades altures i que estenia amb pinzellada negrosa l'ombra de ses soques per la catifa verda que cobria la terra; ja n'hi havia prou, de mirar sempre aquell  riuet que s'escolava silenciosament, com una cinta de vidre, a baix de tot, entre interromputs rengles de pollancres; ja n'hi havia prou, sobretot, d'apartar, enlluernada, la vista dels miserables poblets que, fugint de la canal del vent, ací i allà es redossaven a les costes, arrupits i coberts de lloses rutilants, a través de la glassa d'or  que queia davant les llunyanies.

Per això,  passat el  miserable lloc de Planés (d'on sortí un  eixam de pobres a enrondar el comboi, pidolant amb una cantarella mandrosa i ritmada que feia riure el  petit i venir nyonya als grans), aquelles senyores varen fer tancar el landó, i agafant  aviat un bon son, no van pas despertar-se fins a arribar a la Cantina, on calgué donar  repòs als animals. Eren les cinc de la tarda; i, com  que l'airet que corria per aquelles altituds convidava a deixondir-se, amos i servei van saltar a terra i van berenar de bona gana dins d'aquell hostalet que, de part de fora,  s'aboca ardidament a l'esglaiador avenc.[...]

Cúmuls encesos i més blancs que la neu que les cobreix a l'hivern, guaitaven pel llom d'aquelles muntanyasses que la imaginació comparava a colossals paquiderms petrificats. Una sobretot, la de davant per davant, tenia el perfil d'un immens elefant ventreaterrat: el color mateix, la mateixa pell  ronyosa i granelluda, sense un bri de pèl visible. Més enllà de sa immensa esquena, ressortien, per escorç, monstruoses gropes de megateri, pelats i bonyeguts cranis de rinoceronts, lleument fregats de floridura. Els cúmuls blancs, que hi reposaven, guardaven igual encantament; i sota la blavor del cel, de transparència infinita, no es veia volar un ocell ni escórrer-se un nuvolet.