Fontalba


Obra:Pàtria (p. 638-640)
Indret:Fontalba
Municipi:Queralbs
Comarca:Ripollès

testing image

Fontalba

 

Del pit descomunal

del lluminós Puigmal

naix la Fontalba;

la filla del gegant

s'escorre tot jugant

de sa ampla falda.

 

Sona melodiós

son grífol d'argent fos

tot ho emplataia;

estela de solei,

atravessant l'herbei

com Via Làctea.

 

La font que es torna riu

sovint al vent geliu

torna's de glaça,

del penyalar mantell

esbulladís moixell

de neu filada.

 

Sovint lo joncar

s'hi abaixen a abeurar

les perdius blanques;

l'isard hi rosa el peu

bevent aigua de neu

que li dona ales.

 

Volent-los encalçar

s'hi posa ella a saltar

de mata en mata;

quan troba un cingle llis

son doll rossoladís

torna's cascada.

 

Madeixa de cristall

que es nua rost avall

i s'entrellaça,

fent rodolà amb sos jocs

amb pedres, herba i rocs,

perles de l'alba.

 

No raja, no, tan bell,

lo destrenat cabell

de gentil fada,

quan al descloure els ulls

lo deixa caure a rulls

per ses espatlles.

 

De dia sembla d'or,

del vespre amb la foscor

sembla de plata,

i es ponta al dematí

amb l'arc que sant Martí

del cel li baixa.

 

Mes, enfaixant sos dolls,

dels líquens als rebrolls

trista davalla;

caient dels Pirineus,

a dalt entre les neus

quelcom li raca.

 

Fonteta de sant Gil,

que veus la Flor gentil

d'eixa muntanya,

si amb tu pogués besar

de Núria en son altar

sa hermosa planta!

 

Mes, puix la Verge et du,

vol barrejar amb tu

ses fresques aigües,

i unides com dos cors

murmurar ses llaors

fins a la plana.

 

Rosari de brillants,

oh font!, entre ses mans,

¿qui aixís t'esgrana?

t'esgrana del cor seu,

per la Mare de Déu,

ma dolça pàtria.