El salt del Sastre (fragment)


Municipi:Queralbs
Comarca:Ripollès

testing image

El salt del Sastre (fragment)

 

Era un bell matí de maig

d'aquells clars que et prenen l'ànima,

d'aquells que et prenen el cor

i t'amaren les entranyes.

Feien via costa amunt

peregrins de la Vall Santa...

Eren el Sastre eixerit,

eren el Sastre i sos pares.

Ja pujaven de Queralbs,

quan el sol s'enriolava

espargint petons de llum,

a les congestes i prades...

 

Amunt, amunt, de matí

escalaven la muntanya

per pregar el bell Estel,

de Núria perla gemada.

—Guaiteu, guaiteu allí dalt,

amb alirets deia el Sastre.

—Guaiteu, guaiteu allí dalt

com pasturen les ramades-

i signava embadalit

cingle amunt de la muntanya.

—Guaiteu ara quins caients

que pren aquella cascata...

mireu-la: és un floc de neu

que es torna aigua i llum perlada.

Mes, ai! Que en el seu encant

el seu peu li relliscava,

i es perdia en el bell fons,

de la penya encinglerada...

—Ai, bon Déu, el meu fillet...

-s'exclamava pobra mare.

—Valgueu-nos Verge del cel

de Núria la Llum de l'alba.

—I dels seus negrosos ulls

dos rius de perles brollaven.

La cascata en el fondal

dintre la fosca bramava...

—Verge Santa..., el meu fillet!...

Amor meu..., oh, quin miracle!..

Tots deien meravellats

ni respirant de tanta ànsia...

I quan creien veure'l mort

al fons de l'abim macabre,

pels esqueis penya-segats

l'albiraven arrapar-se,

i arribar fent alegrois

amb la colla abans de gaire.

—I, doncs, què us haveu cregut?

-els retava tot mirant-los.

—Què us heu pensat costa molt

fer una parella isanya [bassanya]?...

Això rai. Ara veureu

com sap de saltar el Sastre...

—I com llamp que surt brunzint

de l'espessa nuvolada,

salta el gorg un altre cop

més de pressa que una daina.

Mes, ai! que el càstig del cel

ja arribava abans de gaire!...

Al fons del barranc paorós,

esventrat varen trobar-lo

com a pena del pecat

per la burla consumada.

És de llavors ençà

que d'aquell fondal que brama,

d'aquella allau de ruixims

d'aquella blanca cascata

que s'esquinça fent serrells,

i manyocs de neu i randes,

si ho pregunteu, peregrins,

en diuen el Salt del Sastre.