S'havien aturat a Hostalric...


Obra:Obres completes (p. 1385-1386)
Municipi:Hostalric
Comarca:La Selva

testing image

S'havien aturat a Hostalric per realitzar una de les facècies més gracioses de les moltes que, entre falses i autèntiques, constitueixen el po­pular anecdotari de Rusiñol, en col·laboració amb en Casas. Sembla que era un dia de mercat. Abans d'arribar a la Vila d'Hostalric, per la carretera ensopegaren un venedor de terrissa. Tocava un burret carregat d'olles i cassoles. No sabem si fou Rusiñol o Casas qui tingué l'acudit de comprar tot el carregament, feta la qual cosa, anaren a vendre'l a la plaça. Terra enllà, feren la parada. La vigilaven tots dos, dempeus, estintolats en la mangala de carreter. S'apropà una pagesa, prengué una olla, l'examinà detingudament, d'un indret i d'un altre, i, per fi, a contracla­ror, per si hi havia algun forat. "Quant?", preguntà. La resposta fou breu, seca, dura, ofensiva, de venedor malhumorat, i el preu excessiu: "Una pesseta". La dona contemplà els falsos terrissaires amb estupor, deixà l'olla tímidament i n'oferí trenta cèntims; el preu aproximat que, en aquell temps, valia una olla. "¿Trenta cèntims, només, bona dona? —clamà Rusiñol amb fingida exasperació—. ¿Trenta cèntims no­més? Trenta cèntims dieu? —seguí clamant, enfurint-se progressivament—. Malviatge!; que es perdi tot!" I prengué l'o­lla, l'estampí contra el sòl i s'esbocinà. De seguida agafà altres peces, i preguntà a l'estorada compradora el que valien, segons ella. I així que aquesta insinuava el preu, amb un poruc moviment de llavis, la peca seguia el mateix camí que l'altra i moria de la mateixa mort, feta miques. La facècia havia estat observada pels firaires i transeünts, i s'aproparen nous compradors i es repetí l'escena violenta. Diria's que a mesura que creixia el grup de curiosos a l'entorn de la parada, creixia, ensems, la follia destructora dels marxants, els quals ja havien pres una arrencada catastròfica. Algunes dones tractaren d'apaivagar-los. "No n'hi ha per a tant, homes de Déu", els deien amb veritable neguit. Altrament, els homes reien i es divertien, car l'espectacle d'una trencadissa com aquella pocs cops en la vida es pot fruir, i sempre dóna alegria.