Abans de marxar...


Obra:Riu avall (p. 35-36)
Municipi:Flix

testing image

Abans de marxar em va dir que cada cent anys vindria a trobarme a la plaça Espanya, tot just a l'hora que vaig morir penjat i que ell mateix em lliurarà el martell i les eines secretes per reparar el meu mal que després ha de verificar correctament, per tal que els mercaders i els compradors tornin a tenir la mida llesta.

I aquesta és la meva trista història, senyors. Jo sóc una ànima en pena que vagarà eternament fins que no aconsegueixi adreçar la cana. I com comprendran vostès, el mostassaf no em reconeixerà amb barbes i grenyes, i no em podrà lliurar les ferramentes secretes per corregir la tortuosa cana. I com molt bé saben, els cabells dels homes, després de morts encara continuen creixent... I tant que creixen!
Aquell misteriós personatge va sortir del local rapat al zero i el meu amic Pujol no li va cobrar ni un ral. Instants després la llum va tornar. Els fluorescents es van encendre de cop i els fanals van il·luminar la plaça. Vam sortir de la barberia. No vam veure ni rastre d'aquell home i vam decidir no contar la història a ningú.

A la mitja nit em vaig despertar. Feia molta xafogor i no podia agafar el son. Aleshores, quan anava a sortir a prendre la fresca al balcó, vaig escoltar un ressò metàl·lic llunyà. Semblaven cops de martell. Vaig esgarrifar-me i me'n vaig tornar al llit pensant que el fantasma Nicolau estava complint la seva feina.

Escoltant el soroll profund i contundent d'aquell tètric martell del més enllà, vaig enfilar-me pels passadissos del somni i vaig sentir compassió per la pobra ànima en pena. Mentre m'adormia pensava que potser aquella mateixa nit, Nicolau, el fantasma del mas del Vint-i- Nou, aconseguiria adreçar la cana completament i així trobaria el descans etern per poder seguir la guia dels morts a les pregones regions ultraterrenals.