De tot el paisatge...


Municipi:Benissanet

testing image

De tot el paisatge puja un silenci vivent i una olor d'herba i terra mullada que sembla l'olor mateixa de la pau i el benestar. De tant en tant, de les sénies al poble o del poble a les sénies, passa, irisat, un vol de coloms. Els cops de les ales, segons d'on bufa el vent, se senten clars i distints, fins i tot quan els coloms ja no es veuen. Això fa sempre una impressió màgica, perquè sembla l'aplaudiment invisible de la natura.
Contemplar Benissanet des de la costa dels Terrers, un dia de primavera, a mitja tarda, quan no es té res a fer, fumant un cigarret, assegut en un marge, al peu d'un ametller o d'una olivera centenària, és cosa que val la pena.

Al bo de l'estiu el panorama és encara més ple de color, però mancat de goig, perquè a Benissanet fa molta calor i el sol bada les pedres. En canvi, a la tardor o a l'hivern —sobretot si plou o neva una mica— el paisatge benissanetà s'amara de romanticisme. És una dolça voluptat arribar al poble, després d'un passeig, a posta de sol, quan es comencen a encendre els llums dels carrers. Si plovisqueja, tot es desdibuixa una mica i el món sembla tremolós, inconsistent. Les perspectives de les teulades i les línies de les cases es mesclen i es confonen sobre el teló de fons de les muntanyes llunyanes. El fum que surt dels fumerals es perd mandrosament dalt de la grisalla del cel. De vegades, una ratlla de fum, com si rebés una ordre de l'aire, dubta, s'atura un moment, torç el coll i, fent un esforç, torna a reprendre el seu camí.

Encara que no ho sembli, aquestes impressions tan simples donen un sentit a la vida de la gent dels pobles petits. Es pensa en la llar, en els avis que han mort, en la dona i els fills, en la taula parada i en el gust d'ensopir-se, després de sopar, entre la família, a la vora del foc, esperant l'hora d'anar al llit.