Matinal

Matinal

Dintre el buit encantat d'una abraçada

que es veu solemnement esbadellada,

eterna dels rocatges començant,

la vila s'esbandeix majestuosa

i en el besllum del clarejar, fumosa,

sembla un ramat que es va desensonyant.

Rellisquen per la platja dretureres

les humitoses barques, que lleugeres;

escumejant se n'entren a la mar...

La primera se fa galant parella,

i la parella torna estesa bella

que per tot l'horitzó es veu velejar...

I quan se pon el bellugós estol,

al poblat s'apetonen vida i sol.