Bolaño va arribar a Blanes a mitjan anys vuitanta.


Municipi:Blanes
Comarca:La Selva

testing image

Bolaño va arribar a Blanes a mitjan anys vuitanta. Potser va arribar-hi per atzar, però hi va passar gairebé dues dècades, o, dit de manera més definitiva, gairebé la meitat de la seva vida. S'hi traslladà des de Girona per col·laborar en el negoci de venda de bijuteria que la seva mare, María Victoria Ávalos, havia muntat al barri dels Pins. A partir de 1984 començà a treballar-hi. El 6 de maig de 1985 es va casar, a Girona, amb Carolina López. Aquell mateix any, Carolina va començar a treballar a l'Ajuntament de Blanes i la relació laboral es consolidà l'any següent. El 1986 la parella es va instal·lar definitivament al municipi, on van arribar a tenir onze domicilis diferents. La primera residència de l'escriptor fou la mateixa rebotiga de l'establiment que havia muntat la seva mare. Després es va allotjar en diversos domicilis per períodes molt curts, sobretot a causa de l'augment de preus dels lloguers a l'estiu. L'estacionalitat pròpia d'un municipi turístic feia que a parella limités determinats lloguers a la temporada baixa i que es busqués alternatives més barates durant la temporada turística. «He viscut en moltes cases i sovint no tocava res del que hi trobava. Les coses que hi havia em portaven a pensar en els inquilins anteriors i mai no ho tocava. En tot cas hi afegia les meves coses», explicà el poeta i novel·lista a la televisió xilena l'any 1998, en tornar al país per primera vegada després de 25 anys. Amb el temps, Roberto Bolaño va començar a disposar d'un espai propi a més del domicili familiar: sovint distingia, amb humor, entre casa seva i casa de la seva dona. Els espais més viscuts (i que més apareixen als seus escrits) són el carrer Aurora i el carrer del Lloro. En aquest darrer hi van tenir dos pisos, simultàniament, gairebé de costat, al número 17 i al número 23 El carrer Aurora és un carreró interior i sense sortida a poca distància del passeig de s'Abanell i sa Palomera, a la zona del Racó d'en Portas, on avui hi ha la Biblioteca Comarcal i una sala d'actes que porta el nom de l'escriptor. Bolaño l'evoca en la poesia que dedicà al seu fill i també en el relat "La colonia Lindavista", que obre el recull pòstum El secreto del mal (Anagrama, 2007). El carrer del Lloro és al centre de la vila, darrere del carrer Ample. En aquest carrer, amb la màxima austeritat, hi va escriure bona part de la seva obra. «Desde el balcón de mi casa se ve el mar. He encontrado un punto perfecto de relación con las musas. Si me cambiara de casa e instalara una estufa, las musas se harían un poco más de rogar. Ellas vienen a mí porque estoy en el sitio donde quieren que esté», afirmà (declaracions a El Mercurio de Xile, 17 de juliol de 1999). [...] En els darrers temps, el domicili de la família es va traslladar del carrer Aurora a pocs metres d'aquest estudi, precisament al carrer Ample, però l'escriptor va mantenir el pis del carrer del Lloro fins a principi de 2003, en què va deixar-lo per instal·lar-se a la Rambla Joaquim Ruyra.