A Benissanet no hi ha gaires cases...


Municipi:Benissanet

testing image

A Benissanet no hi ha gaires cases totalment de pedra, perquè la pedra s'ha d'anar a buscar lluny i resulta cara. S'utilitzen les rajoles fetes allí mateix, a la bòbila del poble, el guix i l'argamassa. Les teules són també de la teuleria local, molt antiga i acreditada. Les teulades són generalment a dues vessants, amb els ràfecs ben acabats i amb canaleres d'obra o de llauna. Benissanet és poble balconer. Són ben poques les cases que no tenen almenys un balcó amb barana de ferro i clavellinera. Les persianes i cortines abunden. De les primeres se'n feien unes de canya, anomenades encanyissats, molt típiques. Les cases s'emblanquinen sovint, per dins i per fora. Això fa que Benissanet sigui una vila clara, un poble sa i net, com el seu nom sembla indicar. Pels carrers, encara que no siguin les dotze de la nit, i encara que sigui pels carrers grans, sempre hi ha una olor que predomina. Un fill del poble que hi senti regularment de nas, podria endevinar, amb els ulls tancats, la temporada i fins els mesos de l'any. Febrer i març fan olor de mel, el perfum de les flors dels ametllers. Abril i maig escampen l'olor de les sènies, plenes d'arbres florits. Juny i juliol porten l'olor del blat i de la palla nova. L'agost, ja ho he dit, fa aquella olor mesclada de clavells i alfàbrega que puja al cap. (En qüestió de mates d'alfàbrega, grans i ben tallades, el Raval dels Canterers s'emportava la palma.) Pel setembre, la vila està impregnada de l'olor dels raïms i de la brisa. Durant l'hivern, predomina l'olor de la terra cremada (dels formiguers) i del fum de sansa que surt dels molins.