A la barraca de Toni...


Obra:La barraca (p. 17)
Indret:Barraca
Municipi:Alboraia

testing image

A la barraca de Toni, conegut en tota la rodalia per Pimentó, acabava d'entrar la seua muller, Pepeta, una dona petita i animosa, de cara esblanqueïda i flàccida en plena joventut, rosegada per l'anèmia, i que era, malgrat tot, la femella mes treballadora de l'horta.

En fer-se dia, ja era a la barraca de retorn del Mercat. S'aixecava a les tres, carregava amb els cistells de verdures collides per Toni el vespre abans entre renecs i malediccions contra una vida ingrata que tants treballs costa, i a les palpentes pels viarons, guiant-se en la fosca com a bona filla del camp, marxava a València, mentre el seu marit, aquell home ben plantat que tan car li costava, seguia roncant dins l'abrigat estudi, ben acotxat entre les mantes del llit matrimonial

Els qui compraven les hortalisses a l'engròs per tornar-les a vendre, coneixien bé aquesta doneta que abans de l'alba ja era al Mercat de València, asseguda sobre els seus cistells, tremolant sota el seu prim i esfilagarsat manto. Esguardava amb enveja, sense adonar-se, els que podien beure una tassa de cafè per combatre el fred del matí. I amb paciència de bèstia submisa esperava que li pagassen per les verdures els diners que havia fixat amb els seus complicats càlculs, per tal de mantenir Toni i dur la casa endavant.