El metge que ha dirigit l'exploració...



testing image

B., 9 d'abril

 

El metge que ha dirigit l'exploració ha exposat amb delicadesa, però sense embuts, els resultats: càncer. Per saber la seva localització exacta, caldria operar. No ho aconsella. Creu que pot durar uns mesos, de dos a quatre. En plena reunió, un periodista, que, pel que sembla, s'ha enterat de la malaltia, pressiona el metge perquè aquest reconegui que té, entre els seus pacients, la Rodoreda i faci públic el diagnòstic.

Després de la reunió, hem entrat, per grups, a l'habitació. Els Castellet, la Carme i jo ho hem fet junts. Ja no era la Mercè que fa, una vintena d'anys, havia conegut. Ni tan solament la de la setmana passada. La pell blanca, de noia romàntica del 1830, havia adquirit un to marfil, tirant a mimosa. Els trets del rostre s'havien tornat més retallats, més precisos. I s'havien obert al voltant dels ulls unes enormes bosses de color de violeta. Respirava amb fatiga. I la veu era feble, com perduda. «Per què no ens has dit que estaves malalta?», li ha demanat la Isabel. «Per no molestar». Hem pensat, més que formulat, algunes frases vagues, com si ho féssim amb por. «Tinc mala peça al teler», ha dit. «Això s'acaba.»