L'Albert i Ramonet eren els únics testimonis...


Municipi:Ascó

 

 

 

testing image

L'Albert i Ramonet eren els únics testimonis de la vila dels darrers moments de la barca. Miraven amb amargor la sama d'un dels llaüts que surava enmig del riu. Un cop d'aigua trencà les amarres i se la va endur. La nau s'aferrava al llit del riu, era una lluita temible contra la violència del corrent cabalós que l'arrossegava de forma implacable. Una part de la barca va apropar-se a la vora. Lluità amb totes les seves forces i s'embarrancà a l'almadrava, s'ocultà davall dels grans àlbers, els salzes i el canyar de la vora, sota les cases penjades del poble. De tant en tant, el fustam de la nau s'anava desencaixant i els cruixits estripaven la nit com udols d'angoixa d'un ésser que lluita contra la pròpia mort. Els taulons anaven cedint, suraven de cop, el clapoteig retronava per les parets de les cases baixes del poble i anunciava el darrer instant de la seva existència. De cop i volta un hàlit fosforescent emergí entre les canyes que ocultaven les restes dels llaüts mig afonats. Els dos amics van contemplar per un breu instant el perfil d'un espectre que s'elevava sobre el poble. Ramonet sabia que aquell enigmàtic ésser era una manifestació de l'esperit del riu, el mateix que havia fet possible l'art secret dels barquers, que li havia ensenyat l'oncle Miquel. Ara, però, l'esperit de l'Ebre també fugia del riu per sempre.