Algun any vaig pujar al campanar...


Municipi:Andratx
Comarca:Mallorca

testing image

Algun any vaig pujar al campanar amb en Miquelet, el fill de l'escolà major, que es passava tota la nit amb el seu pare allí dalt, estirant les cordes. Pujàvem per l'estreta, inacabable escala de cargol, i pels forats que donaven a les golfes de damunt les voltes del temple sentíem com les rates corrien i guiscaven. L'església s'alçava damunt un pujol, i des de les finestres del campanar dominàvem el clot del poble, fosc, amb cortines de resplendor somorta que s'aixecaven de la línia dels carrers. Menjava pa amb sobrassada, l'escolà Tòfol Moixa, i glopejava d'una ampolla de conyac, assegut en un racó, devora una espelma. En Miquelet i jo ens penjàvem de les cordes i ens engronsàvem com espantalls, estirats amb força pel balanceig foll, eixordador, de les campanes. Semblava que els batalls et copejaven la closca.

I durant els intervals de silenci, una enorme impressió de buit, de solitud, inundava el campanar. Llavors un rat-penat, dos, ombres ràpides, travessaven de finestra a finestra. I s'albirava el cementiri, fantàstic titil·lar, perdut allí sota, en la nit, en un no-res amenaçador. Jo mirava i sentia com la respiració se m'accelerava. D'un bot m'agafava en una de les cordes i em llançava a estirar i a volar entre l'explosió de retocs.