La central era una vaca...


Obra:Llibre de les set xibeques (p. 137-138)
Municipi:Ascó

testing image

La central era un vaca que rajava a dojo. Ningú no sabia d'on sortia tanta pasta. Va haver-hi sospites que tots els bitllets eren falsos, perquè tot era fals, igual com el senyor Durant i tantes altres coses. La nuclear fou creada com una nova modalitat industrial pensada per a fer negocis durant la construcció.

El dia de cobrament resultava digne de destacar: una veritable festa major. El treball es paralitzava durant vint-i-quatre hores. Els grups de jugadors s'improvisaven a qualsevol lloc. Durant aquell dia la propiedà semblava que es fonia, feia la vista grossa. Els calés anaven d'un lloc a un altre, d'una butxaca a una altra amb una facilitat increïble. Hi havia baralles, festa, corrupció, prostitució, contraban... i un ampli ventall de droga: marihuana, haixix, cocaïna, cavall i tres fumadors d'opi oberts al públic només el dia de cobrament. El rei d'aquesta extraordinària jornada festiva sens dubte era el xilindrí. Tothom anava tocat per aquesta substància genuïna de la nuclear d'Ocàs.

El món subterrani aflorava a la superfície, i una allau d'habitants de les profunditats ocupava l'obra exterior. De vegades sortien llargues processons paganes venerant ídols d'òrgans sexuals deformats. Però tothom emmudia quan els alquimistes fabricants del xilindrí sortien a pentinar-se les llargues barbes blaves.

La direcció d'obra coneixia tot el que s'hi feia i el que s'hi traficava, perquè hi tenia agents infiltrats, però mantenia aquest medi caòtic perquè així els guanys creixien. Els accionistes principals de la propiedà crearen empreses filials, que eren subcontractades a l'obra per uns pressupostos desorbitats que signaven ells mateixos, així els diners anaven a parar sempre a les seves mans. Petites coses insignificants, com les cadires, objectes d'oficina, paper de vàter o els pitxells per a beure aigua, a la central costaven tres vegades més. La direcció aprovava pressupostos, albarans i factures sense escatimar ni una pesseta, perquè allí sucava tot déu, des dels homes importants afortunats amb el sorteo fins a l'últim pelacanyes que s'enduia cap a casa eines de paleta, de fuster, ferralla, tota classe de claus i material mecànic o d'oficina o cobrava sense anar a treballar. La corrupció estava tan arrelada que era una pràctica freqüent en tots els àmbits. Però també sortien cada dia camionades de formigó que anava a parar a qualsevol lloc: cases particulars, camps poliesportius, bases militars, xalets a la costa. Colles d'obrers treballaven en empreses totalment allunyades de la central. Tots cobraven de la mateixa font nuclear.