Santa Pola és una altra macro urbanització elefantíaca.


Obra:Viatge pel meu país (p. 368)
Indret:Port
Municipi:Santa Pola

testing image

Santa Pola és una altra macro urbanització elefantíaca. El poblament històric s'organitzava -m'imagine- a l'entorn d'un petit castell molt ben restaurat que devia vigilar la costa i que ara contempla, impotent, l'aglomeració quotidiana de cada estiu. Res a veure el poble del 1962 amb l'aclaparadora realitat actual. Fuster li atribueix 4.000 habitants. N'eren uns pocs més, però és igual. Ara en són més de 33.000 i els seus habitants ja no viuen de la mar, sinó de munyir els súbdits de molts països que hi han trobat la seua darrera morada, o el seu refugi vacacional. El port té cert interés. Aprofita una badia natural de poca fondària -de quatre a dotze braces- i enjardinada d'algues: un autèntic refugi natural per a les embarcacions que s'hi recullen. És el port històric d'Elx (el Portus Ilicitanus de l'època romana) i el lloc on comença i acaba la darrera singladura d'El País Valenciano –i, doncs, d'aquest llibre.