Jardins que el temps em féu, jardins que celebrava...


Municipi:Elx

testing image

Jardins que el temps em féu, jardins que celebrava

en sonets clars i amables, el temps dictant-me imatges.

Recordava de sobte paraules oblidades

que al meu frec renaixien i esdevenien cant.

 

I quan siguen passat unes mans que ara escriuen

uns versos i una gola que ara els diu en veu baixa

i la rosa que olore en vas de vidre amb aigua

i aquest so de Beethoven que em du el baf de l'estiu,

 

¿cremarà el mateix sol les mateixes hortènsies?

¿hi haurà sense els meus ulls un sol i unes hortènsies?

¿mai no tornaré a veure les palmeres que esguarde?

 

¿han de morir amb mi? Qui sap. Contemple l'hort,

vigorós, amb recança. I res més no m'importa.

Nord enllà hi ha una casa on amara la pluja

 

la gran heura del pati i on un poeta escriu.