Les queixes del nou Ajuntament...


Indret:Ca la Vila
Municipi:Ascó

testing image

Les queixes del nou Ajuntament van canviar l'estratègia de l'empresa, que va semblar més disposada a acceptar les reivindicacions del poble i a escoltar les seves autoritats. El senyor Carles Fucalier, però, quan ca la vila va ser ocupada pels antinuclears, quedà en un segon terme. Mai no perdonaria el menyspreu. Havia perdut el poder polític local. Però el més greu de tot allò, segons la seva opinió, era que havia caigut en mans d'uns pobres desgraciats, un sastre carregat de fills i un capellà revolucionari. No obstant això, encara mantenia una situació de poder i d'influència: feia entrar a treballar a la nuclear molts homes i en privava d'altres.

En el poble es vivia un caliu polític i social molt intens i l'empresa, en veure's empaitada per les protestes i per les exigències de permisos i llicències del nou Ajuntament, inicià una tàctica nova per callar les boques dels descontents i va començar a llogar homes i dones d'Ocàs. Tot formava part d'un pla per a comprar el silenci de la població. Primer van comprar la terra i després, la gent.

Aleshores la nuclear pressionà indirectament els treballadors del poble, aquest era el preu que els va fer pagar. I de forma callada esclatà una guerra interna ferotge. Famílies senceres vivien sempre amb la pressió constant, amb la tensió viva al carrer, als bars, a les tendes, a les mirades, als gestos i a les paraules. De moment encara no havien arribat a les mans. Els pronuclears prosperaven, es compraven cotxes, cases, apartaments a la costa, i deixaven els conreus erms i els antics corrals buits. Els diners de la central eren una temptació molt forta, al cap i a la fi, tal com deien alguns, la nuclear l'havien de fer, per tant era lògic que la gent del poble i de la zona, que en definitiva serien els més afectats, aprofitessin l'ocasió. Molts comentaven:

—N'haurien de fer deu, de nuclears.... Una al costat de l'altra! Així tindríem feina tota la vida!