En vam fer un símbol viu, una bandera de fe...


Municipi:Elx

testing image

En vam fer un símbol viu, una bandera de fe, un recull de paraules, un carro que escampava pels carrers del poble grapats de flors de trencaolla i de baladre.

Ja ho va notar Joan Fuster: per als qui vam nàixer a Elx, la Festa tenia sobretot una seducció emotiva lligada a instints obscurs i poderosos de la nostra vida comunitària. Les festes, per a perdurar a través del temps, bevien de les essències més fèrtils de la comunitat; de les coses més primàries i més radicalment humanes; del petit món de les relacions personals, del contacte directe, de l'esperit de veïnat.

El nostre era l'antic culte assumpcionista a les terres de la Corona d'Aragó, l'única resta a Europa, l'única supervivència ininterrompuda del teatre d'origen medieval als Països Catalans, arrelada i brillant, magnificada pels esplendors més diversos. Era la nostra continuïtat, la resistència del nostre verb, la perduració dels nostres límits.

Hi persistia el nostre poble; el camp i les places; els nostres avantpassats. Era la religió i la màgia, el part i la collita, els fruits de l'estiu. El resultat del pas de molts segles i de molts homes.

Era les paraules dels arxius i dels diccionaris, dels llibres vells i de la història antiga. Era l'idioma viu, la llengua coneguda arreu el món com a llengua catalana: el bell valencià dels nostres pares. L'idioma que de Salses a Guardamar era un, encara que moltes en fossen les parles.