L'Elx cristià depèn de la Mare de Déu d'Agost...


Municipi:Elx

testing image

L'Elx cristià depèn de la Mare de Déu d'Agost: l'Assumpta. A Elx, des del segle XV almenys, representen una mena d'obra teatral cantada, exactament un «misteri», que és tan esplèndid en la música com aparatós en la tramoia. Tot, a Elx, entorn del 15 d'agost, és un espectacle excels: de pirotècnia, de pietat, de gent que crida pel carrer, de campanes emotives. El «Misteri», en definitiva, ho és tot. És precedit per «la nit de l'albada», que no és nit ni albada, sinó una conflagració pacífica de focs enviats a l'aire. No es pot explicar l'efecte que fa Elx, l'Elx immens, quan, en tocar les dotze de la nit del 13 al 14, la ciutat, abans il·luminada per milions de coets, es queda a fosques, i de sobte, tot es fa de dia a base de pólvora de colors, i uns segons després, enmig de l'estupor del veïnat, els bronzes de Santa Maria anuncien al Poble de Déu que Ella ascendirà al cel en cos i ànima. El «Misteri» reprodueix això, però en context bíblic, i exactament neotestamentari. Els personatges del «Misteri» canten i fan comèdia. Ni ells són medievals -o renaixentistes, si es vol- ni tampoc l'auditori. Però alguna cosa passa, i és la «cultura»: més enllà de la devoció. Explicar el «Misteri» no cap en aquesta plana. Juro que val la pena d'acudir-hi. Ni que només sigui per certificar-vos que els cantants d'Elx, quan diuen «Mare de Déu», es pensen que canten en «llemosí».