Em decidisc a seguir la corrua en direcció cap a la Dama falsa.


Municipi:Elx

testing image

Em decidisc a seguir la corrua en direcció cap a la Dama falsa.

Efectivament, els meus dubtes, comme d'habitude, eren fruit de l'exasperació i del desconcert: he arribat al cap de cinc minuts. Hi ha unes trenta persones, tants caps, tants barrets, contemplant la Dama falsa. Em col·loque entre la gentada perquè intuïsc que, si faig força, tard o d'hora arribaré a lloc.

I no m'equivoque. Deu minuts més tard, després d'haver eixugat suors veïnes de carns xopades amb la meua camiseta i fins i tot amb la meua pròpia carn, no gaire propensa a exsudar, em trobe davant de la Dama. Em falque amb la intenció de romandre contemplant-la fins que em rote, fumant i bevent de la botella d'aigua fresca que he tret de la maquina de begudes del museu.

Cap sorpresa: és idèntica a l'autèntica, a la madrilenya d'adopció. Jo no l'he vista. En directe, vull dir. Fotos i reproduccions de tota mena, sí. Aleshores m'adone, quina gràcia, que la idea que jo tenia també era falsa. Sí sí, el que intente explicar és que la imatge que jo portava a l'ànima de la Dama estava basada en reproduccions. I m'he enxampat a mi mateix comparant aquesta Dama falsa de l'Alcúdia, que s'anuncia, pobra, com un simulacre, amb el simulacre que jo, atabaladament, havia donat per autèntic. Xe que bo... Ja només em falta anar a Madrid i veure l'original, és a dir, la Dama autèntica, que, d'altra banda, hi ha un fum d'especialistes que opinen que és una escultura del segle... XIX!, això és, una reelaboració moderna de mitja dotzena d'idees que es tenien sobre l'art iberoromà fa cent anys. I damunt he de... Deixem-ho córrer.