testing image

Dama d'Elx

 

L'enigma, encara. Inescrutable sempre,

Una altivesa. Del terrós origen

Perduren signes. El misteri sobta.

Els ulls d'ametlla, les pupil·les fines.

 

Les arracades. Dignitat, fredor.

I això no obstant ... Secrets d'una litúrgia,

D'un ritual, d'un ordre previngut,

D'un manament que espera el compliment.

 

No de les ones Afrodita; sí,

De la profunda terra. Mires, veus.

Senyals vermells com d'un rouge ancestral.

 

Mires, la veus. T'atrau, sempre, l'enigma,

Allò que mai no podràs aclarir.

Sempre somriu, distanciada, càlida.