El visitant hauria de valorar amb emoció...


Municipi:Elx

testing image

El visitant hauria de valorar amb emoció la bellesa estètica d'un espai d'horitzons oberts amb unes làmines d'aigua espectaculars, rodejades d'una vegetació exuberant. En aquest sentit, el paisatge natural del Fondó sorprendrà el visitant amb tres dels seus elements més cridaners: basses d'aigua, vegetació associada i fauna silvestre.

Les llacunes o basses de més extensió del parc, conegudes com a pantans de Llevant i de Ponent, aporten al paisatge aigües calmades que ocupen l'últim reducte del que era l'antiga albufera d'Elx. Si hui perviuen les aigües obertes com l'element principal del paisatge, a més de com a refugi i salvaguarda d'avifauna, es deu no tant al fet de ser les llacunes actuals el que queda de l'antiga albufera, sinó perquè aquestes basses han sigut construïdes i negades artificialment per regular les aigües de reg de les proximitats de l'horta del Segura i del Baix Vinalopó. De qualsevol manera, sense l'aigua no existirien els altres dos components característics d'aquest paradís natural: la vegetació i la vida salvatge.

Si arribem al Fondó amb les primeres llums d'un dia de tardor i sense núvols, observarem que un toc ocre banya la vegetació dominant de canyís. Aquest és el gran protagonista, que deixa poc espai per a les manifestacions estètiques d'a1tres plantes presents allí, com els joncs. Ara bé, mentre passegem entre joncs i canyissos, estarem en el domini de les aigües dolces i embassades del parc. Si dirigim el nostre passeig cap a les zones perifèriques, estarem davant d'espais d'aigües menys profundes, però de gran salinitat i de més bona qualitat que les dels pantans. Són els llocs coneguts com a Saladars del Fondó. Hi trobarem les espècies dominants d'aquest tipus de zones, com la colorista herba salada, la cirialera, el salat ver i d'altres menys conegudes per al visitant neòfit com les ensopegueres, entre les quals destaquen endemismes del sud-est peninsular.

Conscientment, hem deixat per al final els grans protagonistes del paisatge natural del Fondó: la vida animal, entre la qual destaca l'avifauna. Però abans d'alçar la vista al cel, o rebuscar en les aigües envoltades de canyís on mengen, descansen o crien els ocells, deixem-nos sorprendre per rèptils com la sargantana cua-roja o la gambeta d'aigua dolça, crustaci endèmic d'aigües dolces del litoral mediterrani. A més, per l'interior de les aigües també es pot gaudir amb la presència de l'anguila, la llissa i el ja conegut fartet, endèmic de la Mediterrània peninsular. Però és l'avifauna la gran atracció del Fondó. Per allí descobrirem espècies com els agrons rojos (quan nidifiquen), el martinet de nit, l'oroval, el sivert, el boix, la camallonga, la perdiu de mar, l'ànec cullerot o bragat, la fotja vulgar (fa uns anys se'n van arribar a comptabilitzar més de 30.000 exemplars a l'hivern, fet que no ocorre en l'actualitat) i l'àguila pescadora (molt escassa i amb poques dades sobre la seua nidificació en el litoral alacantí). Encara que les estreles enlluernadores de l'ecosistema del Fondósón la rosseta (que ha descobert en aquests pantans i en les olles circumdants el lloc més segur de tot el conjunt d'aiguamolls d'Europa i el principal de la Península per a nidificar) i l'ànec capblanc, que té en el Fondó un dels més importants santuaris de tot el planeta.