Caminant amagat...


Obra:Anjub. (p. 123)
Municipi:Ascó

testing image

Caminant amagat darrere d'una rècula de mules, i protegit com estava pel fat de la nit, qualsevol bocí d'ombra, una branca o una pedra era suficient per ocultar-me als ulls humans, quan algú se girava. Quan mos trobàvem a poca distància de la porta del poble dita de Pere Sants, se van sentir uns trets i un «Viva el rey absoluto y muera la Constitución» que se me va clavar al cervell. Era la primera vegada en ma vida que escoltava aquelles paraules. A partir d'este moment aquell crit i altres de semblants me matarien lo cuc de l'aurella, perquè el repetien en tots los aixecaments d'apostòlics que se van produir per estos pobles.

Pagesos, mules i cabres van entrar per la porta de la vila amb un coralet al cul. Amb lo trabuc amagat entre les calces, també entrava escolant-me darrere les ombres. Tot i que hi havia algunes persones recolzades a les bandes del perxe, parlant en veu baixa, potser encara devien tindre els ulls enlluernats per la llum que havien begut durant lo dia, i no me van veure, o potser se devien pensar que era un pagès que tornava d'arretiro. Les tristes torxes penjades a banda i banda del perxe començaven a cremar i encara no s'havien fet lo rogle de claror que durant la nit delata els que passen prop d'elles, per molt que se colguin de fullaraca, que quan hi ha massa llum tampoc no se poden fer miracles en sec.