Pel que he pogut veure el Misteri...


Obra:Cavallers, dracs i dimonis (p. 203-204)
Municipi:Elx

testing image

Pel que he pogut veure el Misteri és avui un espectacle representat mecànicament, i aquesta mecànica corre perill de deteriorar-se. Els nens que interpreten nombrosos papers, comencen d'assajar a partir del disc que hom grava del Misteri, i aprenen el cant sense aprendre el text. Quan després ve que han d'acoblar-lo la dicció és tan lamentable que les paraules del drama resulten del tot inintel·ligibles, i el mateix podríem dir de la resta dels actors.

Una ciutat que ha sabut mantenir viu un espectacle tan admirable com el Misteri hauria de mirar que aquest espectacle no restés com un cos estrany dins la comunitat. Director i actors haurien d'estudiar el text i la música, llur significat, i procurar de situar-los dins el conjunt de les manifestacions artístiques de les quals sorgiren. Això milloraria, de manera natural, el nivell de la representació, que avui presenta diverses irregularitats tant en el terreny dramàtic com en el musical. Si el Misteri complí una funció ideològica a favor d'unes classes determinades durant el període de la Contrareforma i àdhuc en èpoques més pròximes a nosaltres, la seva dimensió popular aconsella avui una cessió generosa. Perquè, em sembla, el Misteri es troba davant aquesta disjuntiva: o convertir-se en una carcassa buida apta per a la dissecció, com està a punt de succeir-li en les representacions «digests» del dia 13, o cobrar la seva autèntica dimensió d'un tros de passat viu que troba la continuació en un present viu també. No trigarem gaires anys a veure quin dels dos camins és el que hom ha emprès.