Des de la meua finestra


Municipi:Sagunt

testing image

Des de la meua finestra

 

Des de la meua finestra contemple totes les coses

i cada dia que passa és com el punt d'un rosari

de la vida, d'eixa vida que, de tan llarga, ja cansa.

Veig els núvols que s'escampen i corren, corren i corren,

 

la llum malva del crepuscle, la dona que ven cacaues,

i l'autobús de les dotze que sempre passa amb retard.

Des de la meua finestra jo veig moltes, moltes coses.

Unes bones, altres males, altres ni bones ni males,

 

i d'altres tan peregrines que a penes tenen relleu.

(Torna l'home que vol fer-me membre de la Sociedad

Protectora de Animales y Plantas. I ara, què hi fem?

Caldrà enviar-lo a mamar, o que faça penitència?).

 

Des de la meua finestra escolte remor de passos,

de cent passos, de mil passos, de cent mil passos i més

i fins els passos dels coixos i els carretons dels invàlids).

La nit és una discreta senyora plena d'enveja

 

per remors que no capgira. Els silencis l'estossinen

i fan d'ella una coenta  -que, així i tot, a mi m'agrada.

Des de la meua finestra he vist el nuvi que espera,

la mare que duu les filles a l'escola, les minyones

 

dels senyors grossos del barri, el "Capellà de les Roques",

el femater, els notaris, el xiquet de la farmàcia,

l'aiguader, els gats i els gossos, el sabater del cantó

i deu o dotze-mil cares que no vull descriure encara.

 

Des de la meua finestra contemple els vells fumerals,

els fumerals que han quedat sense vida i sense fum,

vergonyosos i plorosos, plens d'enyor i teranyines.

Un dia haurem d'escriure un respons pels fumerals,

 

per tots aquells que han caigut, com bons soldats, en la lluita

i pels que encara perduren per dir-nos que Déu no mor.

Des de la meua finestra considere la muntanya

-que el meu poble té muntanya, ¿saben?, i també té mar-

 

i pense que la muntanya és una cosa ben bona

encara que des de lluny pot semblar una berruga

a tot aquell que no cerca tota la filosofia

que ens ofrena la muntanya. I vostés, senyors, m'entenen.

 

Des de la meua finestra puc seguir el vol temàtic

dels coloms d'ala pintada que solten els colombaires.

I vull creure que soc lliure com els ocells que dominen

 

l'espai de serena calma que els enlaira cap al cel.