Cartell als murs de la meva pàtria (fragment)


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Cartell als murs de la meva pàtria

 

Cavalco el bes balmat,

velocíssim genet sobre els eixams del cant,

torsimany de ma boca

entre el crit dels ocells del fred i la fulla perenne de la

mar,

jove de mel antiga i cremat de rosella.

Jo, redreçat hipocamp en les boires del meu segle,

orfe de la ginesta i la sacra olivera,

amb resplendor, d'avellanes al rostre

i espigues tatuades entorn de ma cintura,

no sóc pas el record sinó l'herència dreta de l'incendi,

el qui desenterra dels fems el rossinyol

i troba la difícil agulla en el paller

i el gla de l'esperança a l'ull de la sardana.

 

No sé si torno, pàtria, de malastrucs minvants

o m'empenyen la sang vernals creixents.

M'he fet un nom de font. Soc un vent i una espera

de cabdell a ta falda,

la formiga d'argent perduda al laberint dels teus cabells,

soc el so d'esquellinc que m'esquinçava, a Alins,

el meu son de soldat de sarnoses estrelles,

el qui eixí a l'exili per les altes portes d'avets,

aromat de resina i cec de neus,

i aviat va trobar el Dolor, als arenys, coronat de filferro,

que de nit li llegia una obra de llampecs i de rosada...

Et faig saber, encara que ja deus tenir-ne esment,

que els jornalers de l'alba ja són als camps novals

amb llurs eines brilloses i secretes,

que les verges somnien, altre cop, amb infants

de testes de pa d'or i ales de vi,

que es desperta la fada coberta de rellotges

i que entre les espigues i el martell de nou s'alçarà l'àgora.

Et faig saber, oh pàtria,

que fendeixo i travesso la nostàlgia i la fúria

amb trèmules parpelles de flor cega,

cercant el segador que dorm cobert d'ocells

i saltant de la fulla a la història...

Dona, oh pàtria, un dia de roses esfullades

a ma freda bandera

i treu de la foscúria el sol-falcó!

 

Blau enyorat, Catalunya en el cel,

embolcalla els records que duc com hostes de fum i sal

pètria

o com l'empremta fòssil d'un roig peu de gavina

impresa al cor,

tria'm ja el mur, la pàgina de terra

dreta

on vull deixar fermança,

amb messes a la boca i besos a les mans,

no de les amples cendres,

ni del colom foradat de la pau,

ni de les llunes calcàries dels morts,

ni dels anys bornis,

ni de la verda lletra a la picota,

ans de les llances que oculta el fullatge,

de l'aigua,

com una ala dins la gerra,

dels peus del poble, el pa, l'aurora, la semença. ..