Però el cert és que a cada moment...


Obra:Obres completes (p. 558-560)

testing image

Però el cert és que a cada moment la costa variava d'aspecte als nostres ulls. Barcelona es perdia cap a ponent, amb les seves serres i turons i altres muntanyes apareixien, mostrant-nos, com a faldades de blanques flors les aglomeracions de cases de llurs viles i ciutats. Masnou, Vilassar, Mataró...

Pocs passatgers sabien designar-les totes per llurs noms. N'hi ha tantes en aquest tros de costa llevantina que s'estén des de Barcelona als confins septentrionals del terme del Malgrat! Jo el designo amb el nom de la costa grassa, perquè és una costa sense penyateres, grassa en fertilitat, com a terra de tres esplets anyals, i grassa, també en indústria i en rialles, tant que la seva gent no s'espanta de cap treball i per tal de riure és capaç de burlar-se de la seva ombra mateixa, com ho prova l'haver inventat la figura humorística del regidor Mateu, heroi de cent anècdotes graciosíssimes.  Passava  panoràmicament, rossejant i verdejant sobre la blavor mediterrània. No podíem pas sentir la seva amable flaire de maduixers i tarongeredes; però llambregàvem els seus festosos envelats, les seves virolades barraques de banys i els no menys virolats esbarts dels seus banyistes.

De tant en tant ens distreia d'aquesta contemplació el salt inesperat d'algun delfí, que alterava, per un moment i en un espai limitat, la calma plàcida de les aigües.

Aviat haguérem de prendre un rumb mes forà per remuntar el cap de Tossa, i heu-nos aquí al davant del tros de costa, de les meves amors especials, el qual jo designo amb el nom de Costa serena. És un ribatge que, per la magnitud i esquerpor dels seus penyalars, mereixeria certament ésser qualificat de brau, si no ho desmentissin la calma que sol regnar-hi, les flaires de ginesta i de pi que l'embaumen i la pau deliciosa de les seves amagades platgetes. Resti el nom de Costa brava per a la feréstega, sublim, despullada i perillosa que va des del terme de Cadaqués fins al de França, i permeti-se'ns el de serena a la que, essent notable per la seva lluminositat i la constant serenor dels seus aires, té de la bravesa l'aspecte pintoresc, però no la malícia. Blanes s'hi arredossa en l'extrem meridional. La senyorívola Lloret i la vetusta Tossa hi apareixen al bell mig, arrenglerades dins obertures del seu penyaler a faisó de torres guerreres que guarden els indrets esportellats d'una formidable mu­ralla.

Tan bella marxa dúiem que no poguérem entretenir-nos gaire a saludar-les; l'hola i l'adéu-siau quasi hagueren de confondre's a la nostra boca. Ja atreia la nostra vista la silueta simpàtica de la Comella de Sant Elm; ja ens obria els braços l'ensenada guixolenca i vèiem com l'amable ciutat de Sant Feliu enviava a rebre'ns estols de gent que corrien cap al moll, barquetes que se'ns atansaven i admirables nedadors que acudien franquejant distancies enormes.

Remors de rusc avalotat, salutacions, rialles... Ja som a port.

Encara no era migdia. Molts dels nostres companys anaren a oir la so­lemne missa cantada que s'havia de ce­lebrar a l'església parroquial. Nosaltres, gentilment invitats pel senyor Ensesa, vàrem pujar al seu auto i en pocs moments fórem transportats a S'Agaró,  lloc del festival.

Heu-vos aquí un dels racons més agradables de la nostra costa llevantina. Voltada de comelles i penyalars co­ronats de pinedes, la seva cala s'assimila en forma i color a un ventall blau, al qual serveix d'orla daurada una netíssima platja de sorra fina. Segons em digueren, és una banyera ideal per als que no saben de nedar i per als aprenents de natació, perquè al seu endins poden gambejar sense por i penetrar llarg tros mar enfora sense perdre fons.

Ja no pertany a la Costa serena, sinó més aviat a la Costa dolça, pre­dilecta dels antics colonitzadors grecs, que, menys alterosa de penyals i més afavorida de comes conreables, té un aire propens a entelar-se d'una tènue calima que esblaima les colors del seu paisatge i fa més blanques les lletoses calmes de la seva mar. Aquestes característiques l'emparenten amb els ribatges de Palamós, l'Escala, Empúries i Roses.