L'objecte del viatge era l'ermita...


Obra:Diari 1918-1961 (III) (p. 213-214)

testing image

17 de maig 1925 (fragment)

 

L'objecte del viatge era l'ermita de Sant Telm, a la muntanyeta d'igual nom, on, en la seva falda, el senyor Rius Calvet ha aixecat la seva torre i un magnífic jardí. I quanta flor, Déu meu! Un paradís de flors! Enclavada —com he dit— la finca a la mateixa muntanya de Sant Telm, prompte hem arribat dalt de l'ermita, motiu de l'excursió. A mesura que pujàvem, la boira s'ha anat espessint fins al punt que no s'albirava res. No es veia a tres pams de distància. Adossats a la paret de l'ermita, des d'on diuen que hi ha una vista del mar esplèndida, sentíem el roncar fort d'un vaixell que volia salvar els perills de les rocasses que s'avancen al mar. Era allí sota mateix i, sens dubte, cercava el refugi del port de Sant Feliu.

L'ermita és petiteta, interessant, del segle XVII, amb un altar barroc molt mal conservat i una verge que, per tal d'habillar-la amb les vestidures antiestètiques, mans profanes la feren malbé en la seva escultura, i no queda absolutament res de la seva forma i els seus vestits. El senyor Rius m'explicà el seu projecte d'engrandiment de l'ermita: avançar la façana, fer unes naus laterals, tirar a terra l'escala del cambril i engrandir-lo.

—Res de tot això —li he dit—, sinó conservar l'ermita tal i com és, refent-la, ordenant-la, restaurant-la, però res de plantes noves ni de comoditats ciutadanes.

M'ha donat la raó. I amb aquesta norma estudiarem el projecte de restauració.