Durant els seixanta Sant Feliu de Guíxols...


Obra:Del blog (p. 12 de gener)

testing image

SFG

Durant els seixanta Sant Feliu de Guíxols no va ser del tot absorbit pel turisme. Aïllat del sud per una costa abrupta difícil d'edificar, és una ciutat petita en un cul de món, que d'alguna manera encara viu de la riquesa i els costums dels temps de la indústria del suro. Igual que fa amb els casalots del dinou i els casals modernistes, alguns de restaurats i altres en ruïnes, Sant Feliu manté uns capitals i unes formes de vida que administren mentalitats d'arrel pagesa i pescadora, empeltades d'una inesperada, fàcil i estingida fortuna industrial. Només l'explosió turística havia pogut restaurar el cosmopolitisme benestant d'uns altres temps. Justament llavors, però, la indústria rebia el cop de maça definitiu amb el desmantellament del Carrilet. Els més emprenedors van participar en l'edificació d'apartaments i pisos i van anar inaugurant negocis a la Vall d'Aro, allà que els camps arran de mar no valien res. Es va construir Platja d'Aro. Entremig va quedar S'Agaró. Els cinemes, les discoteques i la festa van concentrar-se a tot just un parell de quilòmetres de Sant Feliu, que va preservar-se com un paradís decadent d'estiuejants assentats, instal·lats en aquells pisos construïts als setanta al passeig senyorial dels temps del suro.