Jo la tenia davant de casa...


Obra:Mirant enrere (p. 51-52)
Indret:Can Patxot

testing image

Jo la tenia davant de casa, oberta a xaloc, i malgrat la platja i els dos passeigs que d'ella em separaven, recordo que en certs temporals vingué fins al pedrís de la porta de casa, a deixar-hi una ofrena d'alga i de borns. [...]

A llevant de casa un barri de pescadors feia una corba simpàtica, còncava cap a mar i adient amb el seu nom de carrer de Mitja Galta, motivant així una plaça ben assolellada, clapejada d'herbei amb llagostes i a recés de la tramuntana fins on permetia l'alçària de les cases.

Allà hauríeu vist un parament complicadíssim de la gent, els costums i les coses del mar: ormeig de tota llei, armaidaes per a tenyir, soltes, artons, llivants, bujoles, paiols, maietes, peces de sardinals, salabrells, muixoneres, calaments, bessos de vela, gambers, bolitxos, bornois, jamvines, àncores i cadenes pastura del rovell, manyocs d'estopa, morenells, sèu, quitrà, pals de treure, nanses, fitores, palangres, ruixons, rampugolls, farums i bravades, promiscuïtat de mar i de terra, enfilalls de tròines, rais; remendadores treballant i cantant a dues veus, pescadors baladrers discutint la darrera calada i peixateres escridaddant-se amb un vocabulari on hi havia molt a pescar i no poc a suprimir, palanquis, rems torçats, lloques amb llurs pollets, gats estirats al sol, etc.; però hi havia sobretot l'estiva d'antenes de l'arga on nosaltres assajàvem l'acrobatisme instintiu, corrent-hi, saltant, fent-les cimbrar, i arreplegant caigudes o alguna aixafada de peus.