Quin esgarrifament!


Obra:El meu riu, l'Ebre (p. 10)
Municipi:Ascó

 

 

testing image

Quin esgarrifament! El primer instant és pujar, sortir de l'aigua, buscar l'aire. Però el meu amor ja és el riu! Una nova immersió, encara, involuntària. M'engoleixo el riu per fer-lo meu, o és ell el que m'engoleix per fer-me seu? Surto altre cop per dir adéu a la terra. Quina mort més dolça. Es la felicitat suprema. Ja sóc riu! Neixo de nou vora l'Ebre. Torno a la vida terrenal... Estic bocaterrós. L'aigua em raja per la boca. Em giren cara al cel. Uns em premen el tòrax i els altres em mouen el braços. Obro els ulls i respiro. —Ja està salvat! Tinc dos pares. Ho dic per si algú no ho sap. Vaig néixer dues vegades: una al "quarto" bo de casa; l'altra, a la vora del riu. El primer pare és el senyor Ramon, l'apotecari, el segon és el pare Ebre, el riu. Tots dos m'han nomenat lo seu hereu! Us deixo a tots lo meu riu com a herència! Estic bocaterrós. L'aigua em raja per la boca. Em giren cara el cel.