Avança pel passeig. En aquesta hora...


Obra:El mateix vell amor (p. 226-227)

testing image

Avança pel passeig. En aquesta hora, abans que obrin les terrasses dels bars, hi ha estrangers que passegen vora la platja, vestits amb camisa fina o pullover, pantalons curts i calçat esportiu. Caminen alleugerits per la fresca del matí i fan ulleres de son, segurament per una mala adaptació horària. Durant les vacances combinen el costum de llevar-se d'hora amb el d'allargar les nits. Deuen ser turistes anglesos, per la manera com van vestits. Porten mitjons blancs replegats a turmell i es calen la visera de la gorra al front, en una inclinació de senyoria victoriana. Del vestir dels anglesos, l'Agustí en sap dues coses: o van impecablement conjuntats amb marques clàssiques o porten roba estrident d'un gust pèssim. Somriu en recordar les angleses amb qui sortien a les nits a l'època adolescent. Anaven com espantalls, les samarretes pengim-penjam i unes faldilles de plegat solei que s'estufaven donant-los aspecte de globus. Els seus amics i ell trobaven desfogament en els cossos generosos de les nòrdiques. Les noies del país eren massa primmirades i púdiques. Llavors, feien vida de gat i es perdien per la cua; dormien de dia i rampinaven de nits amb l'objectiu clar i gens dissimulat d'endur-se-les a l'hort: una barca solitària o una pineda allunyada del centre, cap al racó de llevant o cap a Sant Elm, en un itinerari de pelegrins delerosos de prendre 1'hòstia sagrada.