Avança pel passeig. En aquesta hora...

Avança pel passeig. En aquesta hora, abans que obrin les terrasses dels bars, hi ha estrangers que passegen vora la platja, vestits amb camisa fina o pullover, pantalons curts i calçat esportiu. Caminen alleugerits per la fresca del matí i fan ulleres de son, segurament per una mala adaptació horària. Durant les vacances combinen el costum de llevar-se d'hora amb el d'allargar les nits. Deuen ser turistes anglesos, per la manera com van vestits. Porten mitjons blancs replegats a turmell i es calen la visera de la gorra al front, en una inclinació de senyoria victoriana. Del vestir dels anglesos, l'Agustí en sap dues coses: o van impecablement conjuntats amb marques clàssiques o porten roba estrident d'un gust pèssim. Somriu en recordar les angleses amb qui sortien a les nits a l'època adolescent. Anaven com espantalls, les samarretes pengim-penjam i unes faldilles de plegat solei que s'estufaven donant-los aspecte de globus. Els seus amics i ell trobaven desfogament en els cossos generosos de les nòrdiques. Les noies del país eren massa primmirades i púdiques. Llavors, feien vida de gat i es perdien per la cua; dormien de dia i rampinaven de nits amb l'objectiu clar i gens dissimulat d'endur-se-les a l'hort: una barca solitària o una pineda allunyada del centre, cap al racó de llevant o cap a Sant Elm, en un itinerari de pelegrins delerosos de prendre 1'hòstia sagrada.