E, quan venc passats los dos mesos...


Obra:Crònica o Llibre dels Feits (p. 301-302)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

350

 

E, quan venc passats los dos mesos envià'ns l'alcaid un sarraí qui havia nom Abolcasim e faem eixir tots los de la nostra tenda per parlar ab ell. E ell, quan veé que no hi havia negú sinó nos, dix-nos que l'alcaid nos saludava e que es comanava en la nostra gràcia així com en aquell hom del món qui major cor havia de servir, e d'amar e d'honrar, e que ens enviava a dir per que el teníem assetjat; que bé sabíem nos que son pare li havia manat que a negun crestià del món ni a sarraí non lliuràs aquell castell si a nos no, si ell lo havia a perdre; e que no ell per nos lo tenia, e que ell jamés no el devíem tenir assetjat ni fer mal que faria altra via sinó la nostra. E nos responem-li que ben sabíem per oïda aquelles paraules que li havia manades son pare, mas pus Déus volia que nos fóssem rei del regne de València, e que Xàtiva era lo pus noble lloc que hi fos de València enfora, que ell ho devia voler, car d'altra manera li poríem nos fer bé, si que ell e son llinatge ne porien viure honradament; altra, que el castell de Xàtiva que faïa per nós, car era clau de l'altre regne, e nós no seríem rei del regne de València, si Xàtiva, no era nostra; per què el pregàvem que ell ho volgués, car d'altra manera nos no podíem partir d'aquell lloc tro que l'haguéssem. E, quan ell ho haja feit costar a nós, ell no serà fora de messió que no l'haja a metre en retener, aquell lloc; e seran dos dans, un a nós e altre a ell, e ell pot escusar açò per la nostra amor ab lo benefici que nos li darem, e açò semblarà mills seu que nos li darem, e Xàtiva semblarà mills nostra.