L'emperador,
mentres eixuga lo seu plor,
aixís contesta:
«Sirvents de Déu, de gran tempesta
sa mà vos trau,
a l'enfonsar-se vostra nau.
Claustre i capella
demà tindreu en la planella
d'envers Cuixà,
ja que, aturant-s'hi, la trià
per son estatge
la d'Eixalada hermosa imatge
de sant Miquel.
Ell encamine des del cel
la meva armada
com un aucell sa novellada.»
Lo monestir
no trigà a nàixer i a florir,
com olivera
del riu Litron en la ribera.
Cel de Cuixà,
de quanta estrella t'enjoià
l'abat Garí,
amb Pere Orsèolo, Marí
lo gran asceta
i Romualdo anacoreta?
Lo Rosselló
no ha vist més gran constel·lació
d'astres de glòria
en lo migdia de sa història.
