Eixalada


Obra:Canigó (p. 345-346)
Municipi:Canavelles
Comarca:Conflent

testing image

Eixalada

 

En Aquisgran

Carles lo Many un dia estant

sol de la història

en lo migdia de sa glòria,

en trono d'or,

de ducs i prínceps amb la flor

de tots els pobles,

doblant humils ses testes nobles,

cinc monjos vells

amb pobres hàbits i burells

se presentaren

i amb greus sospirs aixís parlaren:

«Rei adorat

que per estendre son regnat

Déu al món dona,

més que pel ceptre i la corona

gran per lo cor,

oïu, si us plau, nostre clamor.

En Eixalada,

vora el camí de Llívia a Prada,

monjos ahir

teníem temple i monestir,

horta florida,

vells pergamins que el cor no oblida,

llibres de cor

que recaptàvem més que l'or,

altars de marbre,

claustres d'estil feixuc i barbre

on cisell tosc

les feristeles d'aquell bosc

gravat havia;

teníem ampla conreria

on lo pobret

era guardat de fam i fred.

Mes, gran desastre!,

de tot això no en queda rastre;

en un moment

la revinguda d'un torrent

ho ha esborrat

i és com si mai hagués estat!