L'ànima meva


Obra:Obra poètica (p. 138)
Municipi:Illa
Comarca:Rosselló

testing image

L'ànima meva

 

L'ànima meva és com un oratori

pobre i perdut en la gran soledat,

mira el desert del rocam que l'envolta

i se vol dret per una eternitat.

 

L'ànima meva és campana que plora

en una ermita on no hi entra el romeu

i on del teulat s'esmicola la llosa:

d'un toc igual s'aconsola la veu.

 

L'ànima meva és ocell dins la barda;

xarxa espinosa el priva de volar.

Iria al bosc, de brancatge en brancatge;

és presoner i encara vol cantar.

 

L'ànima meva és la cuca menuda

en l'herba molla i tendra de la nit;

lluu dolçament en l'hora més foscana

tot somniant estrelles i infinit.

 

Agost 1962