Adéu a Illa


Obra:Obra poètica (p. 20-21)
Municipi:Illa
Comarca:Rosselló

testing image

Adéu a Illa

 

L'estiu s'acaba i jo me'n vaig,

te dic adéu, vileta d'Illa,

i d'aqueix sol que per tu brilla

bé me'n voldria endur un raig.

Prou ton imatge m'enduré

rossa flor dins la rica plana;

país de sol i tramuntana,

te deixi sempre amb enyorer.

S'alça carrat ton campanar

de pedra grisa i marbre rosa,

i sap sa veu tan amistosa

que el dol i el goig té d'esgranar.

Si guarda vila i riberal

ple d'ocellets, i la muralla

que t'entorneja i t'abrigalla,

guardi les fonts i el vell portal.

Amb tes mil fonts, frescos tresors,

de tot lloc raja l'aigua clara.

També la terra és bona mare

abundadosa en els teus horts.

Ara rosseja el teu vinyer,

la figa és seca a la figuera;

passant el pont de la ribera

veuré l'oliu i el manglaner.

El manglaner deu ésser bord,

que sempre amarga la manglana

i tot pícant l'oliva guana

la griva diu: «adéu, amor».

Sembla de plata el vell oliu,

el fonoll diu: «Vinguin castanyes»,

si cal deixar plana i muntanyes,

s'atansarà l'hivern geliu.

No colliré al país meu

l'oliva negra a l'oliveda,

baixant al clot de la font freda,

quan Canigó serà tot neu.

I no veuré la plana en flor...

tornare quan serà rogenca

tota la fruita primerenca,

sota del cel acollidor.