testing image

El mas

 

Manyaga meua, t'ho diré...

d'aquell mas que mira l'Albera,

si jo ne fos el masover,

series tu la masovera.

 

En els meus somnis sempre veig,

entorn de sa roja teulada,

aletejar el bon festeig

de l'oreneta amb sa niada.

 

Sempre el veig tot arraconat

al mig d'una fosca siureda,

on el blau Canigó nevat

envia una alenada freda.

 

De la torre blanca, al mati

s'esgrana un vol de colometes,

i cel amunt no es pot seguir

l'enlairament de les llausetes.

 

En l'estable enxuma el cavall

un brot d'userda perfumada,

i, rei del pati, el nostre gall

mostra sa cresta acolorada.

 

Cap al tard ja blega el pastor

amb el ramat que ens acompanya,

i sembla que ens porta l'olor

de les herbes de la muntanya.

 

Ara t'adorms en el verger,

dolça nit de maig platejada;

ajupit en el taronger,

bon rossinyol diu sa tornada...

 

Hivern bromós, que ens has sorprès

bé pot xisclar la tramuntana:

el llum de ganxo l'hem encès,

i el nostre cor que s'agermana.