No em deixeu pas colgat en terra estranya...


Comarca:Alt Penedès

En el panteó número 11 hi ha la tomba de Manuel Milà i Fontanals. Arran de la inauguració el 1912 del monument que Vilafranca li dedicà a la seva memòria es publicà un número especial de la revista "Acció" amb tot d'escrits de to necrològic. Reproduïm el poema de Josep Franquesa i Gomis (Barcelona, 1855-1930) i un fragment del discurs de Carme Karr (Barcelona, 1865-1943). El 17 de setembre de 1944, Eugeni d'Ors va ser proclamat fill adoptiu de Vilafranca. Va morir a l'ermita de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú el 25 de setembre de 1954. De primer, fou soterrat en un nínxol corrent. Després, en compliment de la seva darrera voluntat, es col·locà el taüt a la tomba de la romàntica Matilde, una parenta morta en el segle XIX per un tret d'un revolucionari. Davant de la tomba amb un espectacular àngel, figura mítica i simbòlica tan estimada per Xènius, podem llegir dos textos d'Enric Jardí (Barcelona, 1924 - Barcelona, 1998) i Rosa Fabregat (Cervera, 1933) que fan referència al lloc i a la voluntat de ser-hi enterrat. Davant la tomba d'Antoni Massanell, que queda molt a prop de la de l'Eugeni d'Ors i del panteó de Manuel Milà i Fontanals, podem llegir aquest poema epitafi. Es tracta d'un sonet d'estructura anglesa escrit per Antoni Massanell, en el qual el poeta explicita la seva vinculació amb Vilafranca del Penedès; en efecte, una vegada la mort li arribi, el seu desig és el d'ésser enterrat allà on ha tingut les seves experiències vitals més importants, on "hem après

testing image
Veu de Mª Àngels Verdaguer:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/O3uvJrMKdEjnSajWniwn.mp3

No em deixeu pas colgat en terra estranya
si mai la Mort, que sempre ens ve a l'encalç
-el rostre ben ocult, el peu descalç-,
m'hi revelés la seva horrible ganya.

Vull ser pols de la pols que m'acompanya
al llarg d'aquests camins que entre bancals
em duen a la joia d'uns tossals
que emmarquen vinya i blat, arbre i cabanya.

Oh!, ser fidels, tostemps, amics, al lloc
on hem après el nom de cada cosa,
el gust per la complanta, per la rosa,
per la paraula trasmudada en foc.

Lloc que, dins meu, projecta una llum blanca,
repòs ja dels meus avis, Vilafranca!