La nit tot just encetada...


Obra:L'automòbil negre (p. 14-15)
Municipi:Ripoll
Comarca:Ripollès

testing image

La nit tot just encetada, tot just estrenada, donava pas a una nova vida. La vila renaixia en la foscor dels carrers, en l'espai reduït de les places, dels porxos. Els habitants tancaven portes i finestres, encenien les espelmes, les llars, les estufes.

La vila emergia de l'obscuritat en l'hora indefinida del capvespre. La plaça més gran, la del Corral, era voltada d'arbres; amb els primers freds se'n marciren les fulles, les grans fulles dels plàtans, que caigueren a terra, parsimoniosament, empeses pel vent i la pluja. La Casa Comunal que la presidia adquiria més que mai un aspecte de caserna despullada.

La segona en importància era la plaça Gran. Irregular i porxada, que veia com els diumenges s'omplia amb el bullici del mercat, era ara sumida en el silenci. Només l'espetec metàl·lic d'unes ferradures i el xerricar del carro de les escombraries li torbaven la quietud.

La més petita i ben urbanitzada s'utilitzava per a mercat dels porcs. I així era de tothom coneguda: la plaça dels Porcs, tot i que el nom oficial era plaça d'Espanya.

De les tres places, com artèries que comuniquessin els òrgans d'un cos viu, en sorgien els carrers estrets, alguns d'ells encofurnats. Del comerç diürn només en restaven els carretons que interceptaven el pas, bocois i feixines. Els dies plujosos s'enfangaven i s'hi formava una canalera al mig, un rierol que les veïns evitaven fent saltirons a banda i banda.

Pel costat de la carretera de Barcelona s'obria el Passeig. Arbres i bancs donaven ombra i repòs als vianants. Al mig s'hi dreçava un sortidor que veia ampliada la finalitat estètica amb altres funcions més pràctiques: alguns s'hi proveïen d'aigua, d'altres hi rentaven els esparts, o el que convingués. A l'extrem s'alçava una creu de terme mig oculta per un urinari.

Quatre ponts comunicaven la vila amb el món. Els vianants que els passaven els vespres de pluja experimentaven la fredor humida a través de la roba. Només el vent de les nits de neu i tramuntana superava aquella àlgida sensació.