Mirau-la aquí-los diu; i la Portada


Obra:Canigó (p. 365-368)
Municipi:Ripoll
Comarca:Ripollès

testing image

—Mirau-la aquí-los diu; i la Portada

contemplen per son geni dibuixada,

la història de la santa religió,

en pedra escrita per la mà de Roma,

una crossa de bisbe n'és la ploma,

n'és lo paper un flanc de Canigó.

 

Set cants misteriosos té el poema,

set florons que durà en sa diadema

Santa Maria de Ripoll al front;

set cels de pura i divinal bellesa,

la Bíblia al cor de Catalunya impresa,

present, passat i esdevenir del món.

 

D'aquesta creació dedicatòria,

és sa primera pàgina la Glòria;

en son trono estrellat l'Anyell diví

ensenya obert lo llibre de la vida,

dient a la nissaga redimida:

«Homes ingrats, mirau si us estimí!»

 

I el llibre els quatre evangelistes miren,

misteriosos animals que es giren

tot estenent ses ales com aucells,

i vint-i-quatre ancians de cap blanquíssim

vora seu van cantant: «Digne es l'Altíssim

d'obrir lo llibre d'or dels set segells».

 

Segueix de tota gent, tribu i llenguatge

la immensa processó fent-li homenatge,

patriarques, apòstols, confessors;

la verge mostra de puresa el lliri,

lo màrtir la palmissa del martiri

i sota el braç son llibre los doctors.

 

En son carro de foc se veu Elias

i en històries aprés i profecies,

Moisès, Jonàs, David i Salomó,

atravessa el mar Roig l'israelita,

lluita amb ell lo cruel amalecita

i l'arca volta el mur de Jericó.

 

De Jesucrist celebren la victòria

la cítara i psalteri de la Glòria

la flauta dolça, el tendre violí;

i el rei profeta, entre vassalls i nobles,

sembla dir-li: «Alabau-lo tots los pobles,

cel, mars i terres, alabau-lo amb mi».

 

Oliba los esbrina, fil per randa,

de la fe aqueixa mística garlanda,

los mostra aquí sant Pere, allí sant Pau

com de l'Església sòlides pilastres,

sostenint aqueix cel amb tots sos astres;

l'espasa empunya l'un, l'altre la clau.

 

En la faixa de l'arc que els dos sostenen

en dotze retaulons ses vides tenen

unint-se dalt, als peus del sant Anyell;

quan vius encara anaven per la terra

als vicis i a l'error fent crua guerra,

ja s'unien ses ànimes a Ell.

 

Jau a sos peus, rebuig del negre abisme,

ferotge drac, lo drac del gentilisme;

a ofegar de ses ires los rebulls

dues àligues baixen a la terra,

i mentre una amb sos unglots l'aferra,

a colps de bec l'altra li lleva els ulls.

 

Ací els ensenya dos lleons que es baten,

i fers l'un sobre l'altre se rebaten;

un centaure, fugint, los tira un dard,

mes l'home, a qui de monstre la figura

donaren les passions, de tan impura

cadena sempre se deslliga tard.

 

Domant ja son cavall lo genet destre,

més enllà es veu de ses passions ja mestre;

vestit de cavaller amb los arreus,

a les feres indòmites s'atansa,

i a l'apuntar-los la punyenta llança,

amansides se postren a sos peus.

 

Davall de tot a Llucifer  veu caure

del cel, a Adam del paradís, i ajaure

lo condemnat en llit de foc etern,

nou Laocoont a qui genolls i braços

entortelliga amb sos foréstecs llaços

l'apocalíptic monstre de l'infern.

 

La paraula de foc de l'arquitecte

fa alçar de terra el colossal projecte,

monstres i sants, cantors i combatents;

los ulls de pedra i llavis se desclouen

aquells arquets de violí se mouen,

i s'adolla la música a torrents.

 

Té son arc de triomf lo Cristianisme;

al rompre el jou feixuc del mahometisme,

Catalunya l'aixeca a Jesucrist.

Qui passarà per sota aqueixa arcada

bé podrà dir que, en síntesi sagrada,

lo món, lo temps i eternitat ha vist.