En aquesta obra de Sant Joan de les Abadesses...


Obra:Viatge a la Catalunya vella (p. 351-352)
Comarca:Ripollès

testing image

En aquesta obra de Sant Joan de les Abadesses hi ha alguna cosa més que el que venim dient: hi ha l'amor que Duran posà en aquesta obra: un amor que és exactament una reviviscència del que hi posaren els seus primers constructors. El restaurador d'aquest temple es posà en el lloc i en l'esperit dels qui inicialment l'alçaren, assimilà la seva vida o almenys la intuí en un grau d'extraordinària sensibilitat, gràcies a una transposició i a una adhesió que jo no sabria descriure, es convertí en un constructor del romànic. Després d'haver vist el que Duran ha fet a Sant Joan, estic segur que hauria pogut fer un tem­ple del segle XII amb el mateix contingut i les mateixes lleis constructives. Aquests fenòmens de comprensió profunda es poden, potser, explicar només per l'amor i el candor. I són aquestes característiques, rares a tot arreu, que em confirmaren en la creença que Raimon Duran Reynals fou un dels homes més superiors d'aquest país en el temps que visqué i que el seu nom perdurarà, sobretot si aconseguim alliberar-nos del provincianisme asfixiant en què ens trobem.

La primera vegada que vaig venir a Sant Joan de les Abadesses — ja fa molts anys — el document romànic produïa vertadera pena. Era un galimaties espantós, literalment abarrotat del barroc insignificant, rural i verista que caracteritzà l'estil catòlic pos­terior al Concili de Trent en les nostres poblacions pageses. Els estudis del senyor Puig i Cadafalch i dels seus col·laboradors sobre el romànic foren el primer embat contra aquesta intolerable vergonya. Les idees d'aquest inoblidable senyor trobaren a Sant Joan tres eclesiàstics que les compartiren: el reverend Parasols, historiador de la població, escriptor de gran amenitat (dintre, naturalment, dels seus límits) i que en el seu temps tingué molta fama; el reverend Masdeu, obscur però considerable erudit, creador i ordena­dor de l'arxiu monacal, i el reverend Serra, que arribà a sentir un tal horror per l'estil de l'òpera bufa que cremà a la plaça pública, ostensiblement, molts adminicles aberrants a l'estil bàsic de la Catalunya Vella.