Nit!... Tota l'hermosura d'Adalaisa...


Obra:Poesia completa (p. 70-71)
Comarca:Ripollès

testing image

V

 

Nit!... Tota l'hermosura d'Adalaisa

jeu adormida als peus del Cristo nu.

Arnau segueix pacient un camí negre

per dins de les muntanyes silencioses.

Per damunt de la volta hi passa un riu

una estona... Després se perd i calla..

L'Arnau de sota terra surt al porxo.

 

Va cercant Adalaisa entre les celdes

i la veu que adormia sa hermosura

tota ajaguda als peus del Cristo nu,

sense vels, sense toca, sense manto,

sens gesto ni defensa... Allí, adormida.

 

Té una gran cabellera molt frondosa.

 

"Quins cabells mes sedosos, Adalaisa!",

pensa Arnau. Però calla i se la mira.

Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc

se li amoroseix tota la cara

com reflectant el pas seré d'un somni,

fins que mig riu molt dolçament. Li vola

una estona el somrís entorn dels llavis.

 

"Quins llavis amorosos, Adalaisa!",

pensa Arnau. Però calla i se la mira.

 

Un gran sospir travessa el dormir d'ella

com onada del mar,  i s'aquieta.

 

"Quin pit sospirador tens, Adalaisa!",

pensa Arnau. Però calla i se la mira.

 

Mes, quan ella obre els ulls, ell desencanta's,

la pren amb un braçat i se l'emporta.

Quan surten a camp ras se fa de dia.