testing image

L'ànima

 

Que és llarga l'eternitat!

Només fa mil anys que corre

el comte Arnau.... i està cansat.

Que és llarga l'eternitat!

 

Totes les veus de la terra

se riuen del comte Arnau

perquè volta, volta, volta

bo i cercant son vell palau.

 

—Fill de la terra, —fill de la terra,

comte l'Arnau!

I ara què cerques? —I ara què cerques?

Ah! ah! ah! ah!

—Cerco mon ànima, —valga'm Déu val!

—I a on la cerques, —a on la cerques?

comte l'Arnau?

—A casa meva —dueu-m'hi, si us plau.

—Tu no tens casa, —tu no tens ànima:

tens un cavall,

corre que corre, —corre que corre!

Au! au! au! au!


 

Seràs arbre, seràs penya,

seràs mar esvalotat,

seràs aire que s'inflama,

seràs astre rutilant.

 

—Seré home sobrehome

perquè en tinc la voluntat!

—Ell vol esclafir la rialla,

fa un gran crit i arrenca un plor.

Al gran alarit que arrenca

tot plorant el comte Arnau,

totes les veus de la terra

se dispersen udolant.

El comte Arnau plora,

i dins de son plor

ha trobat son ànima

que és una cançó.