La vaca boja


Obra:L'èxtasi i el càlcul (p. 230)
Comarca:Ripollès

testing image

La vaca boja

 

A Joan Maragall,

108 anys després de La vaca cega

 

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma vers dubtosos pinsos,

se'n ve la vaca tota sola. És boja.

Plans d'estalvis traçats amb poca traça

li han contaminat les farinetes

d'animals morts amb què, a desgrat, es peixa,

i ara té el cervell com una esponja.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d'altres vegades:

tem, amb raó, trobar-hi escombraries.

Ses avantpassades, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

pasturaven tranquil·les l'herba fresca.

Ella no: si ho fes així no rendiria

tant com ho vol la sàvia economia

i constatar el seu magre rendiment

la faria recular, molt afrontada.

Lo ramader, per Internet, es neguiteja

en veure la caiguda del mercat:

els ciutadans s'abstenen en ramat

per por del flagel que la TV anuncia.

Beu poc, sens gaire set: l'esponja és plena.

Després aixeca al cel la pertorbada testa

amb un gran gesto tràgic: parpelleja

en veure vaques amb genoma millorat

que en tenen prou amb un diminut prat

i uns grams de pinso al dia; i se'n torna,

orfe de llum sota el diner que crema,

vacil·lant pels vells camins arrasats,

brandant perplexament la llarga cua.