A quarts de dues trona i plou...


Obra:A flor d'oblit (p. 89)
Municipi:Aleixar
Comarca:Baix Camp

Just a sota d'aquests plataners, plantats pel sogre Domènec, el 1917, Marià Manent passava moltes hores treballant: llegia, escrivia o traduïa. Al davant es pot admirar la carena de Rocanys, muntanya constituïda per llicorelles, abans conreada i ara coberta de bosc. Hi podem llegir dos fragments d'A flor d'oblit que s'hi relacionen.

testing image

11 de setembre de 1961

A quarts de dues trona i plou. Cap a mitja tarda fa sol, i es veuen uns núvols blancs a Rocanys; a ponent, el sol dibuixa amb neu la silueta de les grans nuvolades grises. De la finestra estant veig una alosa que refila deliciosament, amb una mena d'embriaga obstinació, que sembla un símbol de la vida pacient, misteriosa. La menuda creu de l'ocell –petite croix véhémente, digué Claudel– es retallava el fons gris o blanc del cel, les refilades se succeïen incansablement, en unes estrofes que donen dues o tres variants d'aquella etèria melodia, tan lligada ací amb l'olor de la pluja i amb aquesta verdor nova dels camps.